lectures de la missa del diumenge XXII de durant l'any 3 setembre 2017

DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY

«si algú vol venir amb mi,que prengui la seva creu i m’acompanyi»

Lectura del llibre de Jeremies

M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.

Jr 20,7-9

Salm Responsorial

R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua. R

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;

per això els meus llavis us lloaran. R

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis. R

Perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà. R

Sl 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable.
No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Rm 12,1-2

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

Mt 16,21-27

"M’heu afalagat, Senyor"

L’última confessió de Jeremies culmina amb un acte de fe total en el Senyor a qui ha confiat la seva causa.
Abans s’havia proposat de no pensar-hi més en el Senyor i no parlar més en el seu nom: perquè la fidelitat al Senyor li portava conseqüències molt dures.
Però Déu no li és un estrany: la paraula seva és en el meu cor un foc que crema.
Comença la 2a part de Romans amb ex hortació cultual: Per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir els vostres cossos com una víctima viva, santa i agradable.
Oferir el propi cos es diferencia del culte de l’A.T. on el sacerdot oferia el cos d’uns animals sacrificats. Suposa oferir tot el que som desmarcant-nos del món present i deixant-nos renovellar en la manera de veure les coses. Aquest és el culte veritable, agradable a Déu.
Immediatament després de la confessió de fe en Jesús com el Messies, el Fill del Déu viu, i de la lloança del Mestre (Sortós de tu, Simó), pensant fer-li un favor Pere es posà a renyar Jesús: «De cap manera, Senyor!»
L’encert parcial de la resposta a Cesarea de Filip deixa pendent quin tipus de messies és Jesús. Pere reflecteix l’expectativa messiànica triomfalista.
Per això Jesús li diu: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs». L’essència del deixeble és anar darrere el Mestre, que és qui marca el camí.
Si algú vol venir darrere meu, que es buidi ell mateix: no per quedar buit sinó per omplir-se de Crist i d’Evangeli.
Prendre cadascú la seva creu és viure seguint l’estil de Jesús. I m’acompanyi: ser «de» Crist és ser «com» Crist.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi